HI HA OFICIS I OFICIS…

Hi ha oficis i oficis. Aquest que he compartit amb tu aquests anys té quelcom d’entranyable, per tot allò que brolla dels joves que ens envolten. Quantes vegades n’hem parlat d’això!, eh, Pilar? De la sort que hem tingut de treballar de profes!

I parlant de sort, també em considero afortunada per haver-te tingut de companya i amiga. Encara recordo la teva benvinguda quan vaig arribar al Fort Pius, ja fa 23 anys. Tots els professors i fins i tot els substituts sabien de seguida qui eres, perquè quan n’arribava un i et trobava a la sala de professors, t’interessaves per ell i et mostraves hospitalària i alegre, disposada a ajudar-lo.

Ara comences una etapa nova, que també vull compartir, anant a plegar bolets, d’excursió, o pel que calgui.

Et dedico aquests versos del nostre poeta Miquel Martí i Pol

SOLSTICI

Reconduïm-la a poc a poc, la vida,

a poc a poc i amb molta confiança,

no pas pels vells topants ni per dreceres

grandiloqüents, sinó pel discretíssim

camí del fer i desfer de cada dia.

Reconduïm-la amb dubtes i projectes,

i amb turpituds, anhels i defallences,

humanament, entre brogit i angoixes,

pel gorg dels anys que ens correspon de viure.

Una abraçada.

Pilar Colom