Fa quatre anys vaig arribar la professió, a Barcelona i al Fort Pius, i com sempre quan arribes per primer cop algun lloc nou, recordes a aquelles persones que et van posar el camí fàcil, que et van donar suport, et van aconsellar, acompanyar i animar durant els primers mesos, quan recordes aquests dies, recordes a la Pilar Sesé. Una dona propera, que et feia sentir estimat, preocupada per tu, per la teva família, i pels teus nens de classe.
Pilar Sesé, una professora de professors. Em ve al cap, el primer any, que coincidirem al crèdit de síntesi de 3r d'ESO, com explicava als alumnes la història del barri, el mercat del Born, l'Estació de França, el Convent de Sant Agustí... jo com un més d'ells escoltava bocabadat aquelles històries de la ciutat, i quan els nens es posaven a fer feina, seguia explicant-me més i més coses il·lusionada per mostrar-me aquella Barcelona que jo encara desconeixia, aquell dia vaig comprendre que la Pilar era una professora de cap a peus, li agradava allò de transmetre saviesa, i ho feia molt bé.
Els que estimem aquesta professió i hem tingut la sort de compartir moments amb tu, sempre et tindrem com a referent. Et jubiles, però al teu jove esperit encara li queden molts anys per arribar als seixanta, i ben segur que es quedarà a l'institut per molts anys més.
Vicent Marí
No hay comentarios:
Publicar un comentario