Καί ἐγώ νῦν οὐ δύναμαι σύν τῃ τῶν ...

Καί ἐγώ νῦν οὐ δύναμαι σύν τῃ τῶν ῾Ελλήνων γλώττᾳ ἐν τοῦτῳ τῳ χρόνῳ περί τήν τῶν διδασκάλων ἄριστην Pilar Sesé καλύτεραν δὸξαν λέγειν, ὥσπερ ὁ δοξότατός μου φίλος Josep Calderón.

I com que no ho puc fer en grec, ho diré en català, en català del Bages, això sí, del Bages, cor de Catalunya. Fa anys que conec la Pilar Sesé: si els compto tots, en són 23, que són una colla! Si no fos per les fotografies, que ens delaten, tinc la sensació que a la Pilar sempre l’he vista igual, al capdavant del seu seminari, ferma, sempre gelosa de la seva matèria, de les assignatures i de les hores que corresponien a Biologia, a Geologia, a Ciències de la Terra; en definitiva, a Ciències Naturals.

Recordo discrepàncies i enfrontaments amb els col·legues de la planta noble, la tercera, vull dir; i, com que d’energia no n’hi ha pas faltat mai, la Pilar ampliava l’abast de les seves objeccions al repartiment de matèries dues plantes més avall: cap a Matemàtiques i, més tard, Tecnologia.

Quantes reunions de caps de departament amb l’equip directiu i dels departaments entre ells, pel repartiment d’hores, per la dotació dinerària respectiva, per les demandes de material al Departament d’Ensenyament, ara Educació –digueu-ne Consorci, si voleu, que sona a conxorxa, contra els docents, esclar!- , per les hores de laboratori, pels desdoblaments, per les pràctiques, etc. Discussions interminables, però nobles; claustres tensos i, a la fi, acord in extremis... i fins al curs següent.

Però faig aquest relat no pas per molestar, sinó perquè crec que la tasca de la Pilar Sesé es resumeix en un sol mot, que és la seva essència, allò que és, el substrat, que la defineix i la personalitza: PASSIÓ. La Pilar Sesé ha estat al llarg de la seva vida una professora apassionada; apassionada per la seva feina de docent, de mestra; apassionada per la seva matèria; ja heu sentit com les gastava en l’aplicació de les Naturals a l’institut: ara em ve a la memòria una petita anècdota que testimonia aquest caràcter sesenc: les úniques excepcions a la norma de no fer sortides al tercer trimestre entre els alumnes més grans, han estat les excursions programades pel seu Seminari, en l’esclat primaveral: la natura no coneix restriccions administratives. Apassionada dèiem, apassionada també pels seus companys de seminari. Amb tots ha exercit el seu mestratge, un mestratge indiscutible; ha anat amb els seus companys arreu, ha fet cursets en època també de vacances, els ha ensenyat el goig de l’ensenyament i, és cert, ho vull dir en veu alta, el professorat de naturals ha estat sempre molt estimat i respectat per l’alumnat; i arribem també a la seva passió pels alumnes, total, absoluta: l’altre dia, no cal anar gaire lluny, ho va demostrar; va saber aguantar, amb una enteresa que em va sorprendre, els obsequis que els darrers alumnes de batxillerat li feien com a docent i va saber convertir un regal cap a ella en un regal cap a ells, tot alliçonant-los, amb paraules sàvies i dolces, en l’assoliment d’un futur magnífic.

La Pilar Sesé forma part d’aquell grup escollit de professors que formen part de l’imaginari del nostre centre, que tothom recorda (companys, pares i alumnes) pel seu tracte, per la seva sapiència, per la defensa del paper del professor, per la seva bonesa; per haver treballat sempre pel nostre institut, malgrat que “en otros centros” hi havia també exemples a seguir. Penso que hem tingut sort que aterressis de l’Olimp del Bernat Metge a la humilitat terrenal del Fort Pius, perquè amb tu –i amb molts d’altres- hem fet un bon institut; n’has estat, Pilar, un pilar fonamental al costat de noms que tots celebrem. I tu, n’estic segur, també has fet sort i ara deixes, entre els qui encara serem aquí, les traces del teu mestratge, la insubornable, però duríssima feina, del professor d’institut.

Xavier Biosca